1. |
mmm
04:15
|
|||
|
La mare no em va mimar.
Milions, minyones, cap germà:
massa cèntims a les mans,
mai sabré com estimar.
Murakami en una mà,
massa poc temps per somiar,
memoritzo una emoció;
el metro ple de gom a gom.
M’he estat mirant al mirall
moltes marques criminals
aquest cop m’ha fet molt mal,
aquest home em matarà.
Mitges, cames i turmells,
meuques amb talons vermells:
dorm damunt del paviment
i mira a tothom malament.
Molts marrecs maleducats,
a missa major, mudats;
palmes, diumenge de rams,
lo mossèn torna a anar mamat.
Llums, imatges, moviment.
Tothom espera el moment:
menys és més, segurament.
Toquem tant bé com sapiguem.
|
||||
2. |
germaneta
03:33
|
|||
|
Això que veus te pot passar a tu també,
i hauràs de ser valenta i entomar-ho tal com ve.
Ja se que ningú t’ho explicat:
diu que la mare era estranya i diferent,
i que estava malalta - això és el que deia la gent.
Però no te’ls creguis pas, no en saben res.
Res de res.
Deuries tenir uns tres anys quan va passar tot,
i eres com una papallona a dins del capoll.
Jo et feia tancar els ulls:
dorm, germaneta, dorm, que jo et vetllaré el son
fins que se t’obri el món.
|
||||
3. |
res
06:27
|
|||
|
He estat pintant la casa
i he llançat tots aquells mobles vells,
que et feien tanta nosa
i ja no els aguantaves més.
He penjat aquell quadre,
que vas trobar un dia pel carrer,
i a mi no m’agradava gens,
però tu no hauries tornat sense ell.
He endreçat els prestatges
i he tornat a llegir aquells fragments,
que mos emocionaven
i feien que el món fos tant ple.
I ara que tot és tant buit,
recordo com solies ser:
deies que m’estimaves
i que estant junts no ens calia res mes.
Però fa temps que no en sé res.
Fa tant temps que no en sé res de tu.
Ja fa temps que no en sé res.
Fa tant temps que no en sé res de tu.
|
||||
4. |
titelles
06:25
|
|||
|
Ja no ens cal dir res més.
Tot està escrit, ja ho veus.
Som com titelles que
mouen les mans i els peus.
Ells estiren los fils,
i mos pinten un cel
blau com los teus ulls clars,
dolç com un glop de mel.
I mos deixem portar,
mos deixem prendre el pel.
Fins que ja en tinguem prou,
fins que mos emprenyem:
que és moment de ser valents,
tallarem los fils, mos en desfarem.
I és que som la gent corrent,
cridarem ben fort, que mos sentin bé.
Que ja és moment de ser valents,
tallarem los fils, mos en desfarem.
I és que tots som la veu de la gent,
cridarem ben fort, que mos sentin bé.
|
||||
5. |
victòria
01:24
|
|||
6. |
univers particular
04:01
|
|||
|
Es fosc
i tu ja estàs llest,
i tot és a punt
per a començar el ritual:
tu clou els ulls
i obre bé la ment,
benvingut al meu
univers particular.
I sou a dins d’un castell
i us estant empaitant dos grans ossos polars.
Per tot hi ha penjats cartells
i ara obres els ulls
i ella seu al teu costat.
I sou al mig del desert
i és to ple de clots i cossos desenterrats,
i tu vas davant corrent
i ella ve cap a tu en un vehicle lunar.
I sou com dos bells ocells,
voleu tant amunt que ningú us pot atrapar.
I a tu se t'endú una corrent,
i arar obres els ulls i ella seu al teu costat
|
||||
7. |
yin-yang
05:47
|
|||
|
Jo sempre et dic que no farem res,
tu sempre em dius que no n’hi ha per tant.
mai no veig el got mig ple
i tu sempre me l’omples a vessar.
Sempre crec que això no va gens bé,
i tu sempre creus que estic exagerant.
Un dia d’aquests me n’aniré,
però si ho faig tu ja saps que acabaré tornant,
tu ja saps que acabaré tornant.
Nosaltres sempre ens abarallem,
ells mos veuen com lo yin i el yang.
Quan vaig escriure això estava plovent,
però als teus ulls hi havia un sol radiant.
Als teus ulls hi ha sempre un sol radiant
|
||||
8. |
l'oblit
04:58
|
|||
|
He vist l’Oblit assegut al parc mentre jo anava passejant,
m’ha mirat fixe al ulls i jo he girat el cap...
Estic segur que s’hi ha fixat, i tot xiulant s’ha posat dret,
i ha començat a caminar darrera meu.
He vist l’Oblit prendre el trencall que porta cap al caminet
que cada dia agafem tu i jo i que mena fins aquí.
L’he vist trobar-se més amunt amb un vell conegut
que deu ser un bon amic i que li diuen Desencís.
I diga’m si te’n recordes de tal com tu volies ser.
I diga’m si te’n recordes del que tu i jo solíem fer.
De la finestra estant els he vist vindre cap aquí
i m’he quedat allí glaçat i no he sabut que dir.
Llavors els he trobat asseguts, parlant amb tu i prenent cafè,
i vist i entès que ja no marxarien mai més.
I diga’m si te’n recordes de tal com tu solies ser.
I diga’m si te’n recordes del que tu i jo volíem fer.
|
||||
9. |
a punt
04:56
|
|||
|
Descalç, pelat, vençut
ha entrat en el bar,
poc després de tu,
amb posat seriós
un home menut.
Un gest i s’ha assegut
en un racó amagat
davall d’un feix de llum.
S’ha pres un conyac
i ha tancat els ulls.
L’has vist cansat, fotut.
S’ha tret un quadern,
volia fer un dibuix.
S’ha mirat les mans
i el pobre no ha pogut.
T’ha preguntat a tu:
que tens un llapis, noi?
que jo he perdut l’estoig…
Setembre és demà
i ja comença el curs.
És temps de refer-se de vell nou,
és temps de curar tot el que cou,
és temps que es marceixin les flors,
que la pluja s'endugui totes les pors.
És temps de muntar un bon enrenou,
és de temps de cridar que ja n’hi ha prou,
és temps de fer net perquè plou…
I que l’aigua s’endugui tot el que es mou.
|
||||
10. |
retorn a la fàbrica
03:33
|
|||
|
La cinquena vegada que vam entrar en aquell lloc va ser la última, la definitiva. Sempre m’havia imaginat que aniria d’una altra manera, no ho sé, diferent. Potser és que crec massa en les senyals, i aquest cop eren molt clares.
A vegades crec que al cel d’on vens hi deu haver algú que s’encarrega d’això precisament, d’enviar senyals, que mos serveixen als d’aquí baix per funcionar millor. Però és ben clar que m’equivoco.
La quarta vegada va ser estrany, inesperat. I no és pas que fos desagradable, però no va resultar be... Deu ser la meva mania de mesurar-ho tot, de tindre-ho tot controlat, que no deixa lloc per la naturalitat i que al final tot ho esguerra.
La tercera vegada hi vam entrar amb decisió, convençuts, com si allò, en realitat, sempre hagués estat casa nostra. Nosaltres, que mai n’hem tingut cap de casa. I recordo que quan pujàvem les escales ens vam parar al primer replà i vam llegir els nostres noms escrits a la paret.
La segona vegada no hi vam anar sols. Ens acompanyaven tots els nostres fantasmes. La idea era deixar-los anar per allà, que sortissin a passejar per la platja i que finalment es perdessin mar enllà.
La primera vegada va ser màgic. Fins aleshores mai no t’havia pogut mirar als ulls, ni tampoc havia sentit la teva veu tan càlida, i el teu cos tan a prop. I vam descobrir aquell lloc, i a nosaltres mateixos. Aquell vespre van sonar els canons i tu vas desplegar les ales, i et vaig veure volar per damunt les onades. Com si res.
I ara veig molt clar, com la llum del dia, que si hi ha d’haver una altra vegada, si hi ha d’haver una sisena vegada ... que sigui com la primera
|
||||
11. |
una altra llum
04:09
|
|||
|
Estic esperant que passi,
que em donguin el cop de puny
i que tu entris a l’escenari
amb llàgrimes dins els ulls.
No vull que passi tant ràpid,
són massa poc dos minuts
per deixar que m’amanyaguis
abans que es tanquin els llums:
i el públic s’emocionarà amb tu,
perquè ets tan dolça, i jo tan tossut.
I és que tots pateixen per tu,
perquè ets tan bona, I jo tan ruc?
I quan la funció s’acabi
jo m’esperaré assegut
a una butaca del pati
per si podem sortir junts.
Que conec un lloc al barri,
que no queda massa lluny
i, si vols, podem anar-hi
i et convidaré a un vermut.
I abans de besar-te als llavis
i dir-te, que sense tu
no se dibuixar amb un llapis,
no puc ni traçar el futur,
et proposaré un viatge
quan vingui el final de juny
a un lloc on és tot salvatge
i brilla amb una altra llum.
|
||||
12. |
cloenda
04:07
|
|||
|
Estic feliç d’haver pogut arribar fins aquí
- declarava un concursant després de sortir -
Carai, quin fetge té aquest malparit.
Insults i llàgrimes, difamacions i crits:
- això és un festival, l’audiència farà un pic! -
estigueu preparats que això s’està acabant -
va dir pistola en mà i es va fotre un tret al cap.
|
||||
J U N Y Barcelona, Spain
J U N Y
torna aquest 2022 de la ma de l'Artefacte amb una proposta diferent
(ArtFact001).
"JUNY i la fàbrica de solfa" són composicions properes i intimistes, concebudes ja fa temps, que van ser treballades a l'empar del piano roll d'un DAW casolà. Es per això que també reten homenatge als rolls de pianola, fabricats des de la Garriga, ara fa gairebé 100 anys, i es rendeixen al seu encant.
... more
J U N Y recommends:
la música dels ausells
by AUSELLS
AUSELLS és la banda on, a més del Ferran, hi ha en Ramon (silenci?), en Jordi (loopside), l'Albert i en Carlos.
go to albumIf you like JUNY i la fàbrica de solfa, you may also like:
An easy-to-love combination of emo and jangle pop, the first full album from Spirit Night in eight years feels bathed in a golden glow.
go to album
The latest release on Z Tapes is full of hushed guitar work and deep, groaning vocals.
go to album
Intimate lo-fi transmissions from a land glimmering with fairy lights.
go to album
Orbweaving
by Midwife & Vyva Melinkolya
A rich tapestry of layered vocals and guitars, thick with the paralyzing heat of a Southwestern summer.
go to album
Glycerine
by Allison Lorenzen and Midwife
Allison Lorenzen & Midwife team up for a gooseflesh-raising cover of this ’90s radio staple, rendering it profoundly unsettling.
go to album
